Mare – Lluna de Llum

Avui fa 7 anys que vam saber que habitaves dins meu. 24 de Setembre, 7 del matí. 7 anys que ens vam llevar emocionats per comprovar que tot allò que sentia era cert.

Els 7 anys més transformadors, fèrtils, creatius i empoderadors de la meva vida. 7 anys en els que he après a estimar, mirar, gaudir i aprendre al teu costat amb ulls de nena.

Ja fa 7 anys que va començar un camí cap a estimar d’una manera diferent. 7 anys que vaig començar a descobrir tot l’amor que hi ha en mi a través de tu. 7 anys que em vas obrir la porta a ser mare i viure una de les dones que habita en mi i que desconeixia. 7 anys que em vaig enamorar del pare i no només de l’home que fa camí amb mi. 7 anys de tant… que no hi ha paraules. Només en tinc una.

Gràcies per tant Mar. GRÀCIES!

ganges-lluna-de-llum-neus-estrada-carreras

Ganges (Índia), 2009 – Demanant a la vida que vinguéssis a nosaltres.

Viure sense saber el dia que és. Envoltada de natura. Acaronada pel so salvatge de la vida. Enlluernada per la bellesa infinita del planeta. Il·luminada pels astres que orquestren vida.

Viure sense pensar si tinc o no tinc. Si vull o no vull. Si faig o no faig. Viure a cada instant sentint què flueix en mi. Lliure. Sense cadenes. Amb l’única vocació de servir la meva felicitat, que no és res més que irradiar-la per transmetre-la als altres.

Viure per sentir-me dona, amant i mare infinita. Sense fronteres. Per ser i fondre’m en un amb els que estimo.

Com em fonc amb cada onada que s’acosta i m’acarona. Com em sedueix el vent que em despentina salvatge. Com em nodreix el sol i la seva calidesa hivernal. Com em captiva l’aigua palpitant de la platja més transparent. Com em remou l’escuma blanca al trencar les onades sobre els peus glaçats i joiosos de sentir aigua, vida.

Viure i sanar, sanar i sanar… Fins a sentir-me poderosa i única. Fins que ja em senti part del paisatge.