Ja són moltes les dones amb les que he parlat en el seu procés de postpart i m’expliquen la necessitat de crear que tenen. El desig intens de plasmar tot el que neix en elles. I malauradament, també comentem la frustració que genera a vegades no poder fer-ho, no sentir la força suficient o no estar tan acompanyades com necessiten per fer-ho.

El postpart és una etapa vital que en general té mala premsa. Un espai-temps femení que ens descobreix i ens fa arribar fins a les pròpies cavernes. Una trobada amb racons inhòspits que ni tan sols coneixíem. S’amaguen pors, confusió, bloquejos, conflictes i ombres que ni tan sols sospitàvem i que ens acompanyen en el més profund de nosaltres mateixes.

Transcorregut aquest camí, si no intentem desconnectar-nos de sentiments tan contraposats com la confusió que ens genera estar tan a prop de l’ombra, i al mateix temps viure l’alegria de ser mares, un univers ple de troballes ens espera. Un Univers ple de troballes en forma de tresors que ni tan sols havíem intuït que habitaven en nosaltres.

El postpart és un moment vital en què si ens escoltem i la ment ho permet, la intuïció s’escola per cada cèl·lula i la força creadora sorgeix amb gran potència.

Continua llegint →

Estic a la panxa,

em sento acollit.

M’agrada, m’encanta,

gaudir d’aquest niu.

Espero i espero

entre calidesa i petons.

M’adormo, em desperto

i em desfaig en Amor.

La mama m’abraça,

el papa també.

I així el temps passa

l’Amor també creix.

Espero i espero

el moment de sortir.

La sort de coneixe’ns,

en un instant Diví.

Acolliu-me, acolliu-me,

al vostre cor.

Mama, obre els braços,

seran el meu lloc.

Aquí vull estar-me,

ben protegit.

Com en el teu ventre,

càlid, tranquil.

Sentint com batega,

el teu cor ben dolç.

Sentint les carícies

que desprenen Amor.

                                                            Neus

Agradar-te és tocar-te amb els ulls tancats i sentir la nuesa de la teva pell, la teva sensualitat, les teves línies prodigioses, arrodonides i perfectes sota els teus dits.

Agradar-te és percebre com els teus cabells volen descol·locats al vent.

Agradar-te és entregar el teu cos nu sota la pluja freda de final d’estiu i sentir-te viva.

Estimar-te és mirar-te en les teves llums i ombres per omplir-te cada dia de més llum i abraçar cada cop més intensament la teva ombra.

Estimar-te és expressar-te única i autèntica sense filtres ni pretensions.

Estimar-te és gaudir-te a cada segon en la teva llum i la teva foscor.

Viure’t és comprometre’t amb qui ets i amb el que vols.

Viure és escoltar com la teva essència crida cada dia qui ets i navegar a favor de trobar-te.

Viure és exprimir cada instant, cada aprenentatge i cada trobada com si fos l’última.

Agradar-te és estimar-te sense miralls, ni judicis, ni opinions. És sentir-te viva i en pau com ets, com eres, com seràs. És vestir-te de tu per ser, ser i ser, escoltant la teva essència. És viure’t i escollir-te de nou cada dia per estimar-te, si es pot, una mica més.

Text: Neus Estrada Carreras – Lluna de Llum

Art: Sarah Smiles 

Art: Annelie Solis

Quan era nena, sovint, si tenia algun problema o situació que em feien sentir malament o vulnerable, la meva mare obria els braços, m’abraçava i em deia: Vols tornar a la panxa? Ens foníem juntes, tancava els ulls, em posava a l’alçada de la panxa arraulida entre els seus braços i es parava el món. En aquell precís instant no hi havia res més que la perfecta unió i s’esvaïen totes les preocupacions de nena.

Ara, ja mare, he fet aquest exercici amb els meus de fills i puc dir que revisc cada segon de pau entre els braços de la meva mare. I al mateix temps sento que connecto amb la meva filla o el meu fill en instants d’amor i fusió sanadors.

Que per moltes generacions ens acompanyi aquest úter sagrat que ens protegeix, ens acull, ens bressola i estima.

I que aquest Amor tan gran que ens desperta ser mares ompli la Mare Terra de goig.

I vosaltres? Torneu a la panxa? T’animes a compartir com connectes tu amb els teus?

L’estiu es va acabant, els programes de festa major van caient i a mesura que passen els dies fa més olor a rutina.

Poc a poc anem mirant de tornar als horaris d’abans. Els horaris que ens permeten llevar-nos més fàcilment cada matí. El dia ja comença a escurçar-se sense ser massa evident, però el cos ja ho nota. Serà qüestió que li comencem a fer cas.

El temps de tornar a la feina s’apropa si és que no hi hem tornat ja i l’operació tornada a l’escola, a moltes llars, ja està en marxa.

Comença a fer-se un lloc dins el calendari la paraula rutina. Les vacances d’estiu ja les sentim una mica més lluny i fins i tot amb nostàlgia.

Els nens després d’un període de temps tan llarg de sortides, piscines, platja, vacances, nous amics, descontrol i deshorari, comencen a estar més cansats. Tot l’any esperant el beneït estiu, però ara ja s’allarga massa. El pes de totes les obligacions adultes fa que a vegades un període de vacances tan llarg sigui complicat de sostenir.

Malgrat el cansament, sembla impossible tornar a sincronitzar els rellotges de petits i grans i poder satisfer les necessitats de descans de tota la família. Ells encara no s’han de llevar d’hora ni veuen cap mena de necessitat de fer canvis de plans. Així que no tenen pas pressa per anar a dormir!

Continua llegint →

Ahir vaig estar al Magazín matinal de Ràdio Granollers parlant d’aquest procés que tot sovint anomenem adaptació escolar.

Són 20 minutets de reflexions sobre el tema i alguns recursos per a les famílies que comencen l’escola. Pots escoltar-ho en aquest link:

Sovint algunes mares fan llistes de música per si els ve de gust escoltar-la durant el part. La veritat és que jo no he escoltat música a cap dels dos parts, però si que m’han acompanyat algunes melodies, cançons i mantres en els meus dos embarassos, en el postpart i alguns encara ara els escolto.

La música és més que medicina. Ens porta a un estat de benestar fantàstic. Si escollim acuradament i procurem que cada lletra i el seu significat estigui a favor de l’equilibri de les nostres emocions ens transporta a espais dins nostre màgics. Poder sentir que la música ens deixa en estat aquest estat de joia em fa ser cada cop més curosa en escollir-la.

Aquí us deixo alguns enllaços de música per embarassades i per al postpart. Alguna l’escoltem a vegades a les classes de Ioga i altres m’acompanyen en altres espais i en la meva vida.

Són només algunes. Espero que t’agradin 😉

Continua llegint →

Sovint en aquesta època de l’any un dels temes i sobretot preocupacions estrella de pares i mares és “l’adaptació escolar”. És curiós que n’haguem de parlar tant, quan en realitat escoles i escoles bressol són institucions creades per a nens, però que cal dir-ho, no sempre s’adapten a les necessitats dels més petits.

Ens atrevim a parlar de l’adaptació dels infants a l’escola, però poques vegades pensem en com s’adapta l’escola i els adults a les necessitats de l’infant.

No seria d’esperar que una institució creada i pensada per a nens s’adaptés a les seves necessitats? Cal esperar que siguin els nens qui s’adaptin a aquesta nova situació amb els recursos emocionals infantils? No som l’escola i els adults que hem de proporcionar els recursos necessaris? Continua llegint →

Una llar plena de llum, sense brogits, feta de Pau, sense neguits.

Les pors penjades de quatre fils, per esventar-les amb el garbí.

Pluja d’estrelles a cada nit, per recordar-me que cal dormir.

Llunes rodones, cels estrellats i fanalets il·luminats.

Flors repartides aquí i allà, i moltes plantes medicinals.

Un bosc humit, perfum de Mar, brisa de pins i tranquil·litat.

La terra humida entre les mans, per recordar-me que vinc d’allà.

M’abriga el vent dalt d’un turó, una talaia de bon repòs.

Els ulls no es cansen de resseguir, un horitzó farcit de goig.

Un caminet ben sinuós que surt de casa i et porta al cor.

Un gronxador penjat del cel, per atrapar somnis i anhels.

Sembla lluny, però està a prop, tanco els ulls i encenc el foc.

Banys de sol. Cures d’hivern.

Una manta de núvols cobreix el cel matiner. Núvols espessos de llum freda d’hivern. Núvols plens d’una pluja sana que ja necessitem. Aigua. Aigua que ens asserena i neteja per dins. Miro per la finestra esperant l’instant en què comenci a ploure. Desitjant sortir descalça i nua de totes les vestimentes a que em purifiqui l’aigua. Que m’amari per tot. Sentint cada carícia, cada regalim, i com la frescor em cala per dins i em desvesteix fins ser una amb la pluja, amb els núvols, amb el cel, amb aquest hivern que ja deixa intuir les primeres tardes allargades. Ja em puc imaginar: cabells xops, el cos fresc, els peus a terra, les mans al cel, la mirada a l’infinit i el cor ple de gratitud per aquest bany improvisat, matiner, hivernal, ancestral i purificant.

Pluja fina que cau fins a l’ànima. Aigua dolça que beneeix la vida. Ja plouen pètals d’ametller. L’hivern deixa entreveure les primeres clarianes.

Hi ha moments vitals que cal viure. Hi ha moments vitals que la biologia ha definit com a ritus de pas per preparar-nos i fer-nos créixer per allò que ve. Un d’ells és el part.

El part és un moment per sentir, omplir-se d’energia i expandir-te com poques experiències vitals permeten. És una dansa perfecta que orquestra cos ment i ànima i que aconsegueix, com mai, que cadascun estiguin al seu lloc i en equilibri perquè esdevingui el miracle: el naixement.

En el part, sembla que el fi és que neixi una criatura, però ens perdem. El trànsit i camí cap al naixement està dissenyat perquè abans ja del naixement, es pareixi la mare. Sí, abans que la criatura neix la mare. L’embaràs la gesta i el part li permet néixer junt al seu fill.

El part obre les portes de l’infinit, de tots els misteris de la vida, de les ombres més fosques i a la llum més poderosa i divina.

I mentre la dansa avança, si la mare es resisteix, la clau roman a la seva ànima. Però quan s’abandona als secrets del ritme i la dansa que els ancestres toquen, el món para i s’obre la porta a una dimensió infinita, màgica, atemporal, femenina, sinuosa, subtil, potent i que escapa a tota lògica.

I és aquí que ja poc a poc es desencadenen els miracles. Quan el tot s’apodera dels dos éssers abraçant-los perquè es sentin fosos en la unitat. Quan l’abandonament és tan gran que la ment ja no fa cap paper en aquest ball… Mare i fill, neixen.

Neix un fill diví a una nova vida.

Neix una nova mare que se sap capaç de tot, forta, connectada, divina i perfecta.

Neix, una família empoderada.

M’encanta la tendresa d’aquesta cançó, la bellesa d’aquest curt i el missatge que envia a cada cor.

El món necessita Amor, el mou l’Amor i el que ens fa sentir vius és l’Amor.
Estimar el que fem, estimar els que tenim al voltant, estimar-nos a nosaltres i compartir-ho.
Per conduir a la humanitat cap a un indret més amable per tots només hi ha un medicament possible: l’Amor.

Desitjo que el teu cor sigui sempre ple d’Amor per tu.

Bon dilluns i Bona setmana!!!

Aquest és el vídeo del curt. Si tens oportunitat de veure’l sencer no deixis de fer-ho. En anglès la cançó és genial, per mi personalment la traducció a l’espanyol desvirtua el seu sentit i significat. I en català la traducció està prou bé però no es troba de moment a la xarxa.

Quan sents que allò que fas té un sentit més enllà de tu. Quan veus que allò que entregues ho fas des de l’ànima i el més profund. Tot pren un sentit transcendent que et regala en felicitat i èxtasi.

Quan treballar és un desig que et connecta a allò que has vingut a fer i ja res és un esforç, sinó que sorgeix de la manera més planera.

Quan et despertes pensant en poder fer més, arribar a més persones, compartir sense límit i trobat cada lloc on puguis aportar.

Quan els diners són importants perquè els necessites, però si et sobressin seguiries fent el mateix i més per la joia de fer-ho i per com ho estimes.

Quan descobreixes què has vingut a fer i la vida et permet entregar-t’hi i viure’n no es pot demanar més.

Només demano que la vida m’acompanyi a seguir creixent amb confiança, goig i amor per compartir des del cor, tot el que em regala.

Hi ha un Nadal amagat a cada cor, a cada bocí de tu.

Un Nadal que batega cada dia amb força i et demana que mostris la teva cara més autèntica.

Un Nadal que frisa per poder fer allò que sent sense entrebancs, sense baralles internes.

Hi ha un Nadal que surt cada dia en forma de somriure al matí. Esperant poder mantenir aquesta felicitat impresa a cada cèl·lula del teu cos. Depèn de tu, no depèn de mi.

Hi ha un Nadal que es lleva cada dia esperant que et toqui l’aire fresc a la cara, els rajos de sol del matí, la brisa salada del Mar i la Pau que transmet la Llum del capvespre.

Hi ha Nadals molts Nadals esperant l’escalfor de la teva ànima. Vés, apropa’t i sent cadascun dels Nadals que viuen en tu. Irradiaràs l’esperit de Nadal ara i per Sempre.

Amb Amor

Neus

I la culpa et persegueix. La trobes a cada cantonada. T’adones que vius immersa en ella a cada pas que fas i per tot el que deixes de fer. Sí, segur. Ja ets mare!

És com si de forma sobtada i en esdevenir mare t’haguessin posseït. Ara més que mai penses que has de ser un ser perfecte, sense errors de càlcul ni imprecisions possibles ni decisions equivocades. Sentint tot el pes d’una vida damunt teu. La vida que més estimes i t’ha descobert un Amor que no havies sentit mai abans, ara, només depèn de tu.

I t’empresones en totes aquestes idees i ideals de perfecció inassolibles. Una presó de la que és molt difícil sortir-ne. Un patiment del que costa salvar-se des d’aquest lloc tant ombrívol.

Mare, preciosa, perfecta, divina, escollida, admirada, estimada, SI US PLAU! Deixa de creure i sentir que tot depèn de tu, que ets responsable de tot allò que li passa al teu fill o filla i que a cadascuna de les coses que fas falles per alguna banda.

S’ha acabat la història de la culpa. Accepta que la teva descendència t’ha escollit com a guia d’un viatge al que només tu els pots acompanyar per un temps. Aprofita’l. Banyat en la llum de la teva consciència desenterrant les ombres per fer més llum a la teva família i al món. Reconeix-te perfecta en els teus errors i en els teus encerts. Estimat divina a cada decisió que prens. Abraçat amb tendresa quan acompanyes amb amor als teus, i fes-ho també quan hi ha dies foscos. Enamora’t de cada pas que dónes des de la teva intuïció i guiant-te pel cor, que cada dia crida amb més força. Pren el temps que necessitis per a refer-te, cuidar-te, sentir-te, omplir-te i estimar-te, i ser així una mare de família digna d’admirar per l’amor que s’entrega i és capaç d’entregar. Perquè només quan ens donem podem entregar de veritat.

No deixis que t’enganyin, la culpa no va amb ser mare. Jo, em vaig enganyar un temps pagant un preu molt alt. El preu de mantenir-me en el meu sentiment de culpa enlloc de gaudir del que vivien els meus fills. Autèntics savis que saben que cada realitat que viuen els pertoca i els regala en aprenentatges.

I mirant endavant, obrint-te a que la vida et regali amb el que necessites. Deixant de pensar que ets víctima d’unes circumstàncies que no pots canviar. Entenent que tot té un propòsit que a vegades no coneixem. Assumint que l’únic que pot “millorar” la vida als teus fills és tenir uns guies més lluminosos, unes mares més conscients, amb l’autoestima treballada. Mares que s’han trobat a si mateixes. Pares que trepitgen ferm i segur cap allà on van. Treballa’t, entrega’t a tu, a descobrir-te, a palpar la teva essència, a somiar i permetre el que desitges, a pensar que no hi ha res impossible.

I llavors la culpa ja no emboirarà les teves percepcions, la ment no s’enganxarà a creences, l’ànima flotarà lliure. Començaran a ser més nítides totes les teves intuïcions i t’obriràs a la llibertat de sentir i fer el que desitges.

T’hi acompanyes? Només tu pots emprendre el camí. Pots, mare. Pots!!!

La pau comença a cada casa, a cada gest, a cada paraula. Tot el que no és amor és violència.
La Humanitat és cosa de tots. Tots som part del conflicte. Viure des de l’Amor a cada casa és sembrar un futur de pau al món.

Continua llegint →

Deixa’t sentir, deixa’t portar.

La sal del vent, el blau del Mar.

Que et guiï el timó de la teva passió.

Que et sedueixi l’olor i la Pau del Mar.

Neus

Intento deixar aflorar tots els meus sentiments per traduir en paraules com us estimo, però no sóc capaç.

Procuro obrir-me, conèixe’m, indagar-me, sentir-me tota, omplir-me per regalar, buidar-me de les carències per ser més i més a prop vostre. Per entregar-me com m’agradaria. Però no ho aconsegueixo. Sento que mereixeu més del que us ofereixo i del que sóc capaç de donar-vos, només pel fet de ser. Tanmateix, m’heu escollit i no és una qüestió d’atzar que fem part del camí plegats.

I vosaltres, em regaleu les vostres mirades d’Amor pur, m’entregueu tot el que teniu només pel fet de ser la vostra mare. A vegades, m’agradaria poder desfer-me de tot això. D’aquest paper. Potser seríem més lliures. Anirem trobant la manera plegats, espero.

Segons m’han explicat jo us estimo com ningú, però no ho sento així.

Us estimo molt molt i molt. Fins l’infinit i més enllà perquè no hi ha res equiparable a desitjar un fill i una filla, gestar-los i acompanyar-los.

Però quan m’aturo i em deixo sentir, em visc infinitament més estimada per vosaltres del que mai us podré estimar jo. En el fons, és com si estimar-vos a vegades em fes por. Em fa por fer-vos esclaus d’aquest vincle, em fa por no saber deixar distància, em fa por no retirar-me a temps…

A vegades m’espanta acostar-me a les ombres que vaig descobrint en aquest viatge a la maternitat que m’ha banyat en tanta lucidesa.

Seguiré escoltant-me, construint-me, escoltant-vos i prenent la vostra guia per acompanyar-vos com mereixeu en aquesta aventura. Gràcies per escollir-me.

Us estimo i em sento estimada i regalada com mai i en desmesura.

Gràcies!

La vida està feta per sentir-la. No per pensar-la.

La llibertat està feta de passió per viure i no de pors que ens enganxen més a morir-nos cada dia a poc a poc.

La veritat viu a dins de cadascú esperant que descobrim la meravella que som i no a fora ni en les paraules de cap guru.

La saviesa és un camí personal a transitar sols i soles. Admirant les senyals que ens guien i només des de dins i atents podem interpretar, entendre.

El silenci és el llenguatge de l’ànima que ens acosta a l’Univers sense retorn que hi ha dins nostre.

L’Amor és la força que tot ho banya i ens dóna l’empenta per seguir il·luminant-nos. Il·luminant petits mons cada dia i universos a cada instant.

La vida, un teatre per desprendre’ns de la por i aprendre a Estimar Infinit.

Caure per desfer-te a bocins i reconstruir-te de nou. Pensant que saps cap a on vas i què emprendràs amb el que en quedi de tu, però sense tenir-ne la certesa.

Sentint que vols que el temps corri i corri per saber cap a on camines, què et depara en realitat la vida i si és allò que havies dibuixat en el teu imaginari.

Procurar gaudir del camí a cada passa, tot i no ser un sender en línia recta cap els somnis que esperes amb impaciència. Intentant aprendre a cada pam d’un camí que té corbes i que vols confiar, a vegades temorosa, que saps on et porta.

Intentant no perdre el centre. Estimant cada troballa. Sentint el dolor, que no patiment, que a vegades t’ofereix la vida.

I confiant, confiant plena de tu, que el guió de la vida t’acompanyarà a cada escena que necessites per omplir de sentit el teu viatge.

Contemplar com neix el dia. Sentir com el fred em cala fins els ossos. Notar la brisa fresca i matinera a la cara i com es desperta cada centímetre de la meva pell.

Veure com planegen els ocells a la mercè del vent. Escoltar atenta com em regalen les orelles de poesia per l’ànima. Versos silenciosos de l’alba.
Com si fos un espectacle només per mi.

Notar el sol a la cara, el vent als llavis humits, i respirar. Respirar per omplir-me d’això i més. Respirar per despertar cada cèl•lula del meu cos. Respirar per arribar fins a l’essència. Respirar per omplir l’Univers de Pau. Respirar per retornar a l’Univers la Pau que vull, la Pau que es mereix.

Respirar per sentir-me un amb l’Univers en un instant d’Amor etern.