L’estiu es va acabant, els programes de festa major van caient i a mesura que passen els dies fa més olor a rutina.

Poc a poc anem mirant de tornar als horaris d’abans. Els horaris que ens permeten llevar-nos més fàcilment cada matí. El dia ja comença a escurçar-se sense ser massa evident, però el cos ja ho nota. Serà qüestió que li comencem a fer cas.

El temps de tornar a la feina s’apropa si és que no hi hem tornat ja i l’operació tornada a l’escola, a moltes llars, ja està en marxa.

Comença a fer-se un lloc dins el calendari la paraula rutina. Les vacances d’estiu ja les sentim una mica més lluny i fins i tot amb nostàlgia.

Els nens després d’un període de temps tan llarg de sortides, piscines, platja, vacances, nous amics, descontrol i deshorari, comencen a estar més cansats. Tot l’any esperant el beneït estiu, però ara ja s’allarga massa. El pes de totes les obligacions adultes fa que a vegades un període de vacances tan llarg sigui complicat de sostenir.

Malgrat el cansament, sembla impossible tornar a sincronitzar els rellotges de petits i grans i poder satisfer les necessitats de descans de tota la família. Ells encara no s’han de llevar d’hora ni veuen cap mena de necessitat de fer canvis de plans. Així que no tenen pas pressa per anar a dormir!

Torna a venir un temps de més absència dels pares  i mares, de retrobament amb amics i amigues de l’escola i d’extraescolars. Una altra mena de cansament vaja. Però mentre ells encara estan gaudint d’aquest estiu que no s’acaba la majoria d’adults ja han fet, alguns amb certa apatia, la seva “tornada a l’escola”.

Torna el temps de llevar-se, esmorzar, vestir-se i cap a l’escola. El temps de sortir, berenar i cap a l’extraescolar. Un temps més fàcil de portar per algunes famílies perquè ordena i facilita poder satisfer les necessitats adultes i productives, però que no necessàriament està en consonància amb les necessitats dels infants.

Vivim de pressa, sigui primavera-estiu-tardor-hivern.

No seria necessari en algun moment poder parar aquest calendari i sentir què ens demana el cos?

No estaria bé en algun moment poder anar més enllà dels calendaris de festius ja marcats?

No gaudiríem de tant en tant de poder escollir quan parem i quan no?

Imagina’t un dia de cada dia compartit amb el teu fill o la teva filla. En ple hivern a la muntanya, abrigats, junts i explicant històries i llegendes. Un dia d’aquells que en el calendari no estan pintats de color vermell, però que sents que la rutina, la rigidesa dels horaris, la necessitat de trobar-vos i les ganes de gaudir fan que no aneu a l’escola, demanis vacances a la feina i… Taxan! Un dia per reconnectar entre vosaltres. El dia escollit, que necessiteu i compartiu.

Deixa que dins de totes les necessitats externes, de tant en tant, puguis pintar un dia al calendari del color que tu necessites. Permeteu-vos escoltar-vos ni que sigui una mica com a família. Gaudiu de pintar els dies del calendari del color que necessiteu enlloc del color que us els pinten.

Que la rutina i el pes de les obligacions no amaguin els vostres desitjos. Deixa que el contacte amb la natura, un petit temps per tu cada dia i petits rituals diaris ja siguin per a tu o compartits en família us guiïn a trobar-vos amb vosaltres.

Tanca els ulls i sent que en aquesta calma i quietud del teu respirar hi ha qui et pot guiar en tot el que necessites i necessiteu com a família.