Una llar plena de llum, sense brogits, feta de Pau, sense neguits.

Les pors penjades de quatre fils, per esventar-les amb el garbí.

Pluja d’estrelles a cada nit, per recordar-me que cal dormir.

Llunes rodones, cels estrellats i fanalets il·luminats.

Flors repartides aquí i allà, i moltes plantes medicinals.

Un bosc humit, perfum de Mar, brisa de pins i tranquil·litat.

La terra humida entre les mans, per recordar-me que vinc d’allà.

M’abriga el vent dalt d’un turó, una talaia de bon repòs.

Els ulls no es cansen de resseguir, un horitzó farcit de goig.

Un caminet ben sinuós que surt de casa i et porta al cor.

Un gronxador penjat del cel, per atrapar somnis i anhels.

Sembla lluny, però està a prop, tanco els ulls i encenc el foc.