I la culpa et persegueix. La trobes a cada cantonada. T’adones que vius immersa en ella a cada pas que fas i per tot el que deixes de fer. Sí, segur. Ja ets mare!

És com si de forma sobtada i en esdevenir mare t’haguessin posseït. Ara més que mai penses que has de ser un ser perfecte, sense errors de càlcul ni imprecisions possibles ni decisions equivocades. Sentint tot el pes d’una vida damunt teu. La vida que més estimes i t’ha descobert un Amor que no havies sentit mai abans, ara, només depèn de tu.

I t’empresones en totes aquestes idees i ideals de perfecció inassolibles. Una presó de la que és molt difícil sortir-ne. Un patiment del que costa salvar-se des d’aquest lloc tant ombrívol.

Mare, preciosa, perfecta, divina, escollida, admirada, estimada, SI US PLAU! Deixa de creure i sentir que tot depèn de tu, que ets responsable de tot allò que li passa al teu fill o filla i que a cadascuna de les coses que fas falles per alguna banda.

S’ha acabat la història de la culpa. Accepta que la teva descendència t’ha escollit com a guia d’un viatge al que només tu els pots acompanyar per un temps. Aprofita’l. Banyat en la llum de la teva consciència desenterrant les ombres per fer més llum a la teva família i al món. Reconeix-te perfecta en els teus errors i en els teus encerts. Estimat divina a cada decisió que prens. Abraçat amb tendresa quan acompanyes amb amor als teus, i fes-ho també quan hi ha dies foscos. Enamora’t de cada pas que dónes des de la teva intuïció i guiant-te pel cor, que cada dia crida amb més força. Pren el temps que necessitis per a refer-te, cuidar-te, sentir-te, omplir-te i estimar-te, i ser així una mare de família digna d’admirar per l’amor que s’entrega i és capaç d’entregar. Perquè només quan ens donem podem entregar de veritat.

No deixis que t’enganyin, la culpa no va amb ser mare. Jo, em vaig enganyar un temps pagant un preu molt alt. El preu de mantenir-me en el meu sentiment de culpa enlloc de gaudir del que vivien els meus fills. Autèntics savis que saben que cada realitat que viuen els pertoca i els regala en aprenentatges.

I mirant endavant, obrint-te a que la vida et regali amb el que necessites. Deixant de pensar que ets víctima d’unes circumstàncies que no pots canviar. Entenent que tot té un propòsit que a vegades no coneixem. Assumint que l’únic que pot “millorar” la vida als teus fills és tenir uns guies més lluminosos, unes mares més conscients, amb l’autoestima treballada. Mares que s’han trobat a si mateixes. Pares que trepitgen ferm i segur cap allà on van. Treballa’t, entrega’t a tu, a descobrir-te, a palpar la teva essència, a somiar i permetre el que desitges, a pensar que no hi ha res impossible.

I llavors la culpa ja no emboirarà les teves percepcions, la ment no s’enganxarà a creences, l’ànima flotarà lliure. Començaran a ser més nítides totes les teves intuïcions i t’obriràs a la llibertat de sentir i fer el que desitges.

T’hi acompanyes? Només tu pots emprendre el camí. Pots, mare. Pots!!!