La pau comença a cada casa, a cada gest, a cada paraula. Tot el que no és amor és violència.
La Humanitat és cosa de tots. Tots som part del conflicte. Viure des de l’Amor a cada casa és sembrar un futur de pau al món.

I si no van veure mai de la font de l’Amor? I si no han conegut què són les carícies? I si no han pogut descobrir què és un petó? I si les abraçades han estat només un somni? Si és que mai les han somniat perquè per anhelar quelcom almenys ho has de conèixer. I si el so dels trets, les bombes, la destrucció, els crits d’odi i venjança han estat la música de la seva infància? La banda sonora de la seva vida. Una música que ressona i sona a la seva ment sense poder parar de repetir-se. Una música que no permet obrir el cor per descobrir el veritable amor o ni que sigui l’amor en minúscules. Aquell que no és de veritat, però almenys et fa sobreviure.
I si les seves mares viuen, han viscut i viuran immerses en la por de perdre els seus fills, en un sense sentit de lluita atàvic, incomprensible i salvatge? I si aquestes mares des de la por mai van tenir prou amor per entregar a unes criatures que s’han alimentat de les carències més profundes i arrelades? I si els seus pares l’únic que els van ensenyar és allò que coneixien, les armes…

Des d’aquesta petita finestra al món, i aprofintant que de forma ingènua les morts de París ens semblen més reals que d’altres, envio molta LLum i molta Pau al món.
T’hi sumes?

I aquí un link ben interessant del que podem fer des de cada casa: http://www.demicasaalmundo.com/2015/11/acabar-con-la-violencia-empieza-por-ti.html#more